PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN CONEIXEMENT AL SERVEI DE LES NECESSITATS SOCIALS I COL·LECTIVES
El desmantellament de la universitat pública catalana
​
L’estratègia neoliberal de convertir l’educació superior en una mercaderia en comptes d’un dret bà sic al servei de la societat s’ha anat implementant al nostre paÃs paulatinament, des que la Unió Europea i la CEOE van començar a fer-se pròpia l’agenda neoliberal del Consens de Washington sobre l’educació superior. Aquest procés ha tingut tres moments d’acceleració: el Pla Bolonya (2009), les retallades de l’última crisi econòmica (2007-2019) i l’actual pandèmia virtual (2020-2021). La situació de precarietat de la major part del professorat universitari i el malestar que vivim en l’acadèmia no són fets independents o conjunturals, sinó que participen d’un model que inclou:
​
1) L’elitització de l’accés a la universitat i l’expulsió de les classes treballadores
L’increment abusiu de les taxes promogut per CiU al Congrés i aprovat pel PP el 2012 ha arribat a expulsar una tercera part de l’estudiantat, especialment aquell que no pot assumir l’increment de la despesa. D’aquesta manera la universitat nega una de les seves funcions socials tradicionals: ser un mitjà d’ascensió i de cohesió social. El govern de Catalunya ha desobeït en dues ocasions el mandat del Parlament de Catalunya, que des de 2016 ha aprovat la disminució del 30% de les taxes. La precarització de l’estudiantat s’ha accentuat amb mesures com la minva de les beques generals o l'aplicació gradual del 3+2, amb uns preus de matrÃcula dels dos anys de formació postgrau inaccessibles i desproporcionats.
​
2) La privatització encoberta de la universitat
​
Les retallades de finançament públic de les universitat han impulsat els grups de recerca a buscar finançament extern, sovint vinculat a un món empresarial que utilitza les infraestructures università ries per generar un coneixement privatitzat amb patents i que es comercialitza. Recentment s’ha accentuat la participació creixent d’empreses privades en la coordinació de tÃtols emesos per la UB, com en el cas del conveni amb el Grup Planeta, que en ocasions prioritzen criteris comercials als acadèmics. Paral·lelament s’ha començat a naturalitzar el finançament privat de part de la plantilla, com el cas del Pla de Retenció del Talent, finançat pel Banc Santander. El procés d’acreditació del professorat també participa de l’estratègia de privatitzadora, ja que els serveis d’indexació de referència estan en mans de grans corporacions com ara el RELX Group (propietà ria de Mendeley i Scopus), que disposa del 16% del mercat d’articles acadèmics; Clarivate Analytics, actual propietà ria de la ISI Web of Science i del Journal Citation Reports (JCR); Springer Science + Business Media; Thomson Reuters; o John Wiley & Sons, entre d’altres. L’AQU i l’ANECA fan el joc al capital financer que especula amb la producció cientÃfica. L’actual pandèmia digital ha estès aquest procés mitjançant la incorporació de plataformes digitals privades de les quals depèn la docència a distà ncia.
​
3) La pèrdua d’autonomia università ria
El procés de privatització encoberta du a una pèrdua de l’autonomia università ria, única garant de la llibertat de cà tedra. La implantació d’un Consell Social, que només representa el sector de la gran empresa, i fiscalitza les decisions del govern de la universitat, aixà com els esforços d’anteriors governs de la Generalitat per convertir el govern de les universitats en un patronat extern dominat des de l’administració, en són només la punta de l’iceberg. El Pla Serra Hunter ja suposa la fiscalització polÃtica dels tribunals dels concursos de plaça università ria. El finançament privat part de la plantilla i de la recerca condiciona de manera decisiva quines matèries es prioritzen tant en la docència com en la recerca, a partir de criteris comercials i no acadèmics. L’eliminació de graus o assignatures optatives en funció de la demanda és un exemple més de l’aplicació de criteris comercials i no acadèmics a la docència. La priorització de criteris d’avaluació neoliberals i estrangers -des de les plataformes multinacionals d’indexació de revistes al seguiment provincià de Rà nquings elaborats a les antÃpodes del planeta- contribueixen a la disminució del compromÃs de la universitat amb la societat a la que hauria de donar servei, com es fa palès en el retrocés de l’ús de la llengua catalana en la recerca.
Les nostres propostes de treball són:
​
Generar argumentari per identificar els fenòmens neoliberals que condicionen la vida università ria
Denunciar la privatització encoberta de la transferència de recursos públics (personal docent, plans d’estudis, material) de la UB a empreses privades. Als à mbits d’ensenyaments creats sobre la base de convenis establerts amb empreses privades, exigir que la UB posi com a requisit que les persones docents tinguin unes condicions laborals i salarials dignes, amb un sou mÃnim equiparable al del professorat lector.
Frenar la supressió gradual de lÃnies horà ries, graus i mà sters públics de la UB per motius econòmics i polÃtics, amb les ciències socials i les humanitats com a vÃctimes paradigmà tiques, i que justifiquen acomiadaments de professorat.
Vetllar perquè totes les empreses subcontractades per la UB (per exemple als à mbits de l’hostaleria, la reprografia i els serveis de neteja i manteniment, etc.) mantinguin els seus treballadors i treballadores en unes condicions sociolaborals dignes, i rebutjar i denunciar públicament les empreses precaritzadores. Donem suport a la reintegració gradual d’aquests serveis a la Universitat de Barcelona.
Avaluació de la recerca efectiva i justa. Instar l’AQU, l'ANECA i les autoritats competents a revisar el procediment d’avaluació de la recerca per tal que s’hagi de valorar el contingut dels treballs presentats i no només elements secundaris o aliens a la investigació, com poden ser els indicadors referits al mitjà on es publica, per tal de rebre una avaluació justa de la feina feta i tenint en compte la jurisprudència (STS 986/2018 de 12 de juny) que qüestiona i refusa el fet que un procediment d’avaluació de la recerca pugui obviar la valoració de la recerca en si mateixa. Demanar una major transparència en el procés de selecció dels membres de les comissions que avaluen les sol·licituds d'acreditació d'AQU i ANECA, sol·licitant la publicació dels criteris de selecció, avaluant l'exercici de la tasca realitzada per cada membre i reduint el temps la presència continuada d'un avaluador a la mateixa comissió.
Reclamar la importà ncia d’una dotació suficient de recursos per a la recerca, amb els mitjans financers i materials necessaris per als grups de recerca.
Defensar la recerca amb finançament públic i que la recerca en que participa el PDI de la UB estigui en acord amb les necessitats socials i col·lectives a la quals cal donar resposta per dignificar la vida de les persones.