PER UNA UNIVERSITAT MÉS HORITZONTAL SENSE PRÀCTIQUES ABUSIVES
L’explotació i la temporalitat laboral han possibilitat relacions de treball desmesuradament desiguals i abusives en una institució, en essència, ja jerà rquica. La solidaritat d’aquells grups laborals permanents vers els inestables és mÃnima. Tot i algunes excepcions, el funcionament del dia a dia dels departaments s’ha basat en seguir abusant del personal inestable, mentre el personal permanent ha pogut seguir gaudint dels seus privilegis sense contemplació (excedències, anys sabà tics, complements de gestió i recerca, reducció de docència per POA). Això ha conduit a que hi hagin departaments on més del 60% de la docència real és impartida per personal temporal. Aquestes relacions de verticalitat semblen reproduir-se entre les noves generacions que van estabilitzant-se. La por a que algú els hi pugui fer ombra en un futur dificulta que la solidaritat entre assalariats pugui créixer.
​
L’organització jerà rquica de les nostres universitats donen lloc a unes relacions acadèmiques de dependència entre el professorat permanent i el PDI laboral i inestable. AixÃ, unes relacions acadèmiques que haurien de ser de col.laboració, d’aprenentatge i de traspà s de coneixement s’acaben convertint, en masses ocasions, en unes relacions de poder que augmenten les possibilitats de prà ctiques abusives. Aquesta realitat sumada a les situacions de precarització laboral i a les dificultats per accedir a les places merescudes per part del PDI laboral fan que la vida del professorat més precari quedi absolutament condicionada a les decisions i al poder que pugui tenir el PDI permanent en cada departament. Des de TransFormem UB defensem que ha de prevaldre el dret al treball i la promoció interna del PDI laboral més precaritzat i no concebem que les seves vides hagin de quedar condicionades als jocs de poder departamentals.
Les nostres propostes de treball són:
​
Posar fi a l’opacitat absoluta que impera a l’hora de definir la distribució de places de PDI que es doten a la UB i assolir la mà xima transparència en la presa de decisions dels diversos òrgans de la UB. Exigirem transparència absoluta a l’hora de distribuir crèdits, horaris i cà rrega de treball entre el professorat.
Garantir la presència obligatòria de personal laboral i paritat de gènere en les comissió de selecció del personal laboral.
Aconseguir que el Comitè d’Empresa pugui ser present a les comissions de selecció de tots els tipus de places laborals, amb veu i sense vot. Aquesta presència ha de permetre supervisar que els processos de selecció són justos i transparents.
Treure a la llum els casos més flagrants de prà ctiques abusives, tant pel que fa a la continuïtat en el temps com per la intensitat.
Denunciar i fer evident com el repartiment dels recursos universitaris i, en concret, dels espais de treball estan condicionats pel lloc que s’ocupa en la jerarquia università ria. AixÃ, trobem que el professorat més precari treballa en despatxos amb més gent i amb pitjors condicions de treball mentre el personal més estable gaudeix de millors espais.
Exigir que la UB permeti que el professorat laboral pugui ser investigador principal de projectes de recerca, i que no en quedi fora per motius de la durada de contracte -sovint excessivament fragmentats.
Aconseguir un sistema de control en el si de la UB per detectar que al PDI laboral li sigui reconeguda la feina que fa i que aquesta no sigui atribuïda al professorat permanent si no ha participat de la tasca (direcció de tesis doctorals, autoria d’articles, etc.)
Treballar per una nova cultura laboral i de treball on es posi el centre el treball col·lectiu i de col·laboració en el si dels grups de recerca i dels departaments.
Treballar per una nova cultura laboral i de treball on les relacions siguin més horitzontals i es fomentin relacions d’aprenentatge i de traspàs de coneixement, combatent aixà que la jerarquia università ria doni lloc a relacions de dependència entre el professorat permanent i el laboral o prà ctiques abusives. Aquesta nova cultura basada en relacions més horitzontals ha de permetre que el professorat laboral no es senti supeditat i en deute amb el permanent.